Avui us explicaré què és la « teoria dels signes »

Antigament, abans de que les propietats de plantes, animals o minerals... es pogués demostrar científicament, es creia que aquest estaven marcats per Déu (com afirmava Jakob Böhme) o per la natura per tal de que reconeguéssim les seves virtuts. #plantes #teoriadelssignes #herbafetgera #consolda #pulmonèria #viborera #rosersilvestre #oudeldiable #PiusFontQuer

Així és que quan una planta, animal o mineral tenia un tret característic o bé s’assemblava a una part del cos o òrgan a qui es pogués associar, es creia que tenia propietats per guarir les dolències que l’afectaven.

Això respon al principi no científic de que “els similars curen els semblants” creença molt estesa en la cultura europea.

Cal dir que a vegades sí que coincidia i es feia certa aquesta teoria, d’altres no; per exemple: en el cas de l’herba fetgera (anemone hepatica L.) tant el seu nom científic com el popular ja ens indiquen que està relacionada amb el fetge (les seves fulles dividides en tres lòbuls, fan pensar en aquest òrgan), i en aquest cas sí que coincideix.

La pulmonària (pulmonaria officinalis L.) té les fulles tacades amb puntets blancs que es deia que recordaven els pulmons. Aquí les seves propietats també coincideixen amb la “teoria dels signes”.

La consolda (symphytum officinale L.) es diu així perquè les seves tiges estan unides (“soldades”), per això sempre s’utilitzava per soldar els ossos trencats.

I els que no coincideix: el roser silvestre (rosa canina L.) el seu nom científic ja ens dona una pista, es creia que guaria les mossegades de gossos ja que les espines recordes els ullals dels cànids.

La viborera (echium vulgare) les granes d’aquesta flor recorden el cap d’una serp i per això es deia que anava bé per les mossegades d’aquest rèptil.

I també passa amb les nous (associades al cervell), les arrels de certes orquídies mediterrànies (que recorden els testicles), l’ou del diable, les gavarreres (associats a les pedres del tracte urinari) i un llarg etcètera.

De coincidències i no coincidències en trobareu més a la introducció del llibre de Pius Font Quer: “Plantes medicinales, el Dioscorides renovado”.

I llegint-la penso que alguna cosa hi devia haver de cert en tot plegat. Abans la gent observava més la natura ja que era d’on treien l’aliment, les medecines...en depenia el seu dia a dia. Fruit d’aquesta observació va sorgir la “teoria dels signes”, i després de les comprovacions científiques que s’han fet en els nostres temps, i veient les coincidències (que no són poques), arribo a la conclusió personal que sí que hi havia una part certa i que els nostres avantpassats tenien una saviesa, un do per reconèixer els signes i que nosaltres hem perdut fruit de l’evolució tecnològica.