Dues fruites de tardor, una més consumida que l’altra però totes dues amb iguals propietats medicinals.
De ben segur que tots coneixeu i heu menjar codonyat sol o amb formatge, també hi ha melmelades, allioli de codony, licor. El codonyer (cydonia maliformis Miller) és una arbre de fulla caduca, curiós de veure ja que els seus fruits maduren a la tardor quan l’arbre ja és pelat i destaquen molt gràcies als seus colors ataronjats i vermells. Aquí no creix salvatge, es cultiva en horts i jardins. Els fruits són molt olorosos, i abans es posaven dins els armaris o baüls de roba blanca per a perfumar-la.
No és recomanable menjar-los crus, ja que són molt aspres: es poden coure o fer al forn (com les pomes).
La principal virtut curativa rau en el fruit, que és astringent, i encara avui és emprat per combatre les diarrees. Antigament, posaven les llavors (riques en mucílags) en remull amb aigua; es formava una gelea molt espessa que es feia servir per la pell aspra, per la inflamació d’ulls, pels llavis tallats, penellons... .
Us poso una recepta amb codony i poma:
Surten 2 pots de ¾ de kg de compota
¾ de kg de codonys i el mateix de pomes
Sucre
1 branca de canyella
1 l d’aigua
1 tros de pell de llimona
Rentar la llimona i treure un tros de pell.
Netejar els codonys amb un drap per treure la pelussa, pelar-los, tallar-los a trossos i ruixar-los amb el suc de la llimona.
Fer el mateix amb les pomes.
Peseu la fruita i calculeu ¾ de kg de sucre per quilo de fruita.
En una cassola, poseu l’aigua, el sucre, la canyella i la pell de llimona i remeneu fins que el sucre s’hagi dissolt. Tot seguit afegiu la fruita i coeu de 20 a 30 minuts.
La fruita ha de quedar tova, retireu la branca de canyella i la pell de llimona. Si voleu ho podeu triturar o deixar aixafat.
Esterilitzeu els pots, aboqueu la compota, tapeu i feu el buit al bany maria.
Hi ha una variant on hi podeu afegir fruita seca: orellanes, prunes, panses... trossejades i posades prèviament 1 nit amb remull amb aigua o algun vi dolç.
L’aranyoner (prunus spinosa L.) endrino en castellà el fruit del qual són els aranyons o endrines, són conegudes pel licor derivat d’aquests el pacharan. És un arbust que pot arribar als 2 metres, té espines i és de fulla perenne, li agraden els llocs humits. Al meu poble es fan servir per separar els camps, com a tanca, ja que creixen molt espessos . Curiosament ningú fa cas als fruits i fins i tot es deixa que les cabres en mengin.
El fruit, l’aranyó, és rodó i d’un color negre lilós quan és madur. S’ha de collir que li hagi tocat les primeres gelades, sinó són amargants. Se’n poden fer gelees i melmelades, heu de tenir en compte que tenen pinyol.
El fruit és astringent i aporta vit. C, es pot posar ½ kg de fruits i el mateix de sucre en una cassola amb 1 got d’aigua. Es fa escalfar i es deixa bullir més o menys 15 minuts, el suc és de color vermellós. Es cola tot esprement els fruits. El xarop que en surt, es guarda en una ampolla opaca. Quan es té diarrea és pren una cullerada barrejada en un got d’aigua. Si es deixa bullir més s’espesseix i es fa una compota com la del codony.
Els fruits també es poden deshidratar i barrejats amb altres fruites, amb te o menta, ens podem fer unes infusions ben aromàtiques i dolces per l’hivern.
Les flors en infusió són un laxant suau.
I una recepta de gelea d’aranyons i poma per acompanyar carn de xai:
Surten uns 3-4 pots de 250 g ( si no sou gaire colla a casa, feu-los més petits)
400 g d’aranyons i el mateix de poma ( jo faig servir Golden)
1l d’aigua
400g de sucre
Rentar les pomes i els aranyons i deixar-les escórrer.
Posar-les en una cassola ampla, cobrir-les d’aigua i coure a foc lent fins que es desfacin (podeu anar-ho aixafant amb una cullera de fusta), durant 20-30 minuts.
Deixeu colar-ho tot durant 1 nit.
Una recomanació: per colar-ho feu servir una gassa gran, no cal que sigui estèril (a la farmàcia en venen unes 1m per 1m) que van molt bé.
Mesurar el líquid resultant i per cada 3 gots de líquid afegir 400g de sucre.
Posar-ho tot en un tupí i a coure durant 30-40 minuts.
Abocar-ho en els pots esterilitzats, deixar refredar, tapar i etiquetar.
Pareu atenció: els nabius No són els aranyons.
Ja us ho he dit alguna vegada, s’han d’aprofitar les fruites i verdures de temporada, són les que el nostre cos necessita segons cada estació.
Comentários