Habitualment, emprem aquestes tres paraules com a sinònims per a designar una beguda calenta on hi hem posat una o diverses herbes durant més o menys estona per tal d’extreure’n les propietats.
A continuació, explicaré les diferències entre aquestes tres maneres de preparar una beguda calenta depenent de quina part de la planta es vol utilitzar. #infusió #decocció #tisana #plantes #flors
Infusió
S’utilitza per parts toves de la planta; és a dir, fulles i flors.
Pas 1. Posar en una tassa o got la quantitat de dues cullerades de postres de la planta amb la qual es vol fer la infusió.
Pas 2. Posar aigua en un recipient i portar al punt d’ebullició.
Pas 3. Un cop l’aigua bulli, retirar-la del foc i abocar-la dins la tassa.
Pas 4. Tapar la tassa i deixar-la reposar entre 3 i 5 minuts.
Es pot endolcir la infusió amb mel, xarop d’atzavara, sucre, etc.
Decocció
S’utilitza per parts dures de la planta; és a dir, arrels o tiges llenyoses.
Pas 1. Posar aigua en un recipient i portar al punt d’ebullició.
Pas 2. Quan l’aigua bulli, afegir-hi la planta i deixar bullir entre 5 i 20 minuts.
Pas 3. Apagar el foc, tapar el recipient i deixar reposar 15 minuts.
Endolcir al gust.
Tisana
La tisana és la manera adient de preparar, alhora, les parts dures i toves de diferents plantes. Per a fer-ho correctament, cal fer una infusió amb les parts toves, una decocció amb les parts dures, i ajuntar-ho.
Recomanació: no fer ús de més de set plantes en una mateixa tisana.
Kommentare