Interaccions

Avui us vull parlar d’interaccions plantes-medicaments, o plantes entre elles.

Encara hi ha la creença força estesa que les plantes o les “coses naturals” van bé però no tenen efectes secundaris i que les pot prendre tothom, durant un període llarg de temps, que es poden intercanviar etc.#interacció #medicació #tractament #plantes

Res més lluny de la realitat. Les plantes o els preparats derivats de plantes ( olis essencials, suplements, extractes, tintures...) tenen moltes propietats que els venen donades per molècules químiques igual que els medicaments “químics”. Per exemple, l’àcid acetilsalicílic (principal component de la famosa aspirina) s’extreu de l’escorça del salze, el taxol ( utilitzat pel càncer de mama i ovaris) s’extreu del Tell del Canadà i així una llarg repertori.

No pretenc fer una llista amb totes les interaccions però si algunes importants que hauríeu de saber.

Davant del dubte poseu-vos en contacte amb un professional.

· LA REGALÈSSIA: tan bona pels refredats, actua com la cortisona i fa pujar la tensió arterial. Es pot prendre sense glicirricina, també porta sucres. No la poden prendre les embarassades ni si es don el pit.

· L'ALL: antibiòtic natural, fluïdifica la sang per tant no es pot prendre amb anticoagulants ( heparina, sintrom...), aspirina, ni amb antidiabètics.

· EL GINKGO BILOBA: igual que l’all, i a més, no es pot prendre si es té HTA (híper tensió arterial).

· L' HIPÈRIC: interactua amb els antidepressius i ansiolítics.

· EL TRIPTÒFAN: no s’ha de combinar ni amb valeriana ni amb hipèric.

· ELS LAXANTS: molts són irritants de la mucosa intestinal, perds moltes “bactèries amigues” que tens als intestins.

· LES PLANTES DIÜRÈTIQUES: perds vitamines hidrosolubles, i no es poden donar a gent que prengui corticoides.

· LA GAULTERIA: que va bé pel dolor no es pot donar a gent amb problemes de coagulació o que prengui anticoagulants.

· L’EQUINACEA: no es pot donar a diabètics.

I això només és la punta de l’iceberg. És per això que fer un tractament anomenat “alternatiu” només el pot fer un professional i costa un temps, per què s’han de tenir en compte moltes variables.

I evidentment són personalitzats. Aquella pràctica tant estesa de... “a la veïna del 3er li va bé i jo que tinc el mateix, doncs m’ho prenc” ja la podeu deixar de fer, tant la part de diagnosticar-vos com la de auto receptar-vos medicació.

Primer heu d’anar al metge per tal de que us diagnostiqui, preguntar tot el que no enteneu, quin és l’objectiu del medicament receptat, els efectes secundaris... i després amb tota aquesta informació decidiu si seguir el tractament o buscar una altra via.

Amb això no vull dir que tot tractament “químic” es pot substituir per un fitoterapèutic, o aromatològic o d’alguna altra mena.

Cada persona és única, té un pes, uns hàbits, viu en un entorn, té un caràcter únic per això els tractaments són personalitzats.

I una pràctica super important que hauríem de començar a aplicar-nos és la de PREVENIR, a través de l’alimentació, dels olis essencials, la fitoteràpia, l’exercici, el tractament psicològic... .

La medicina oriental li dona molta importància a la prevenció, de fet es considera que un metge és un fracassat quan el pacient emmalalteix.

En resum, no us autodiagnostiqueu ni us automediqueu, acudiu a un professional, ell és el més indicat per fer-vos un tractament absolutament adequat a vosaltres.