L’alzina (quercus ilex), de la mateixa família que el roure, té diferents espècies: quercus súber (surera o alcornoque en castellà), quercus ilex rotundifolia (carrasca de fulles rodones), quercus coccifera (el garric, coscoja en castellà). Totes elles produeixen glans, i són de fulla perenne en climes benèvols i caduca en climes més extrems. #alzina #surera #carrasca #garric #suro #aglà #farinaaglà #ibers #druides #cafèaglà
Aquest arbre, característic de les nostres terres, va tenir molt protagonisme en l’apogeu del suro i del carbó al segle XX. La seva fusta és apreciada per fer eines, barrils i fumar aliments; les fulles i l’escorça per fer tints de color beix. És una arbre resistent al foc, ja que el suro que recobreix la seva escorça no crema amb facilitat.
Venerat pels ibers i els druides, a Catalunya encara ara se’n troben de catalogats i protegits per la seva antigor o mida.
El seu fruit, l’aglà, aliment dels pocs ibèrics i dels senglars, també va ser emprat en temps de gana per fer farina per elaborar pa (s’ha d’arreplegar quan ja ha caigut, torrar i moldre), es pot menjar cru però sempre que es reculli quan ha caigut a terra (com les castanyes).
Al Pallars Sobirà en feien un succedani del cafè (molt astringent) amb aglà, civada, blat de moro, mongetes, ordi i forment (blat xeixa).
L’escorça conté tanins, àcid quercitànnic (cicatritzant) i flavonoides. El fruit: hidrats de carboni, greixos, proteïnes...
Actualment no és gaire freqüent el seu us en medecina, però abans es feia una infusió de flors, ja que és estomacal, astringent i antidiarreic; usat externament és cicatritzant. Però aneu amb compte, que la seva ingesta pot perjudicar els budells.
La decocció de la tercera escorça (la més profunda) és antisèptica. Si fem infusió o decocció de fulles, va bé contra els grans, èczemes i escaldaments.
I ara una mica de mitologia
A la mitologia grega hi ha unes nimfes dels boscos que viuen en arbres i estan lligades a ells, de tal manera que si l’arbre mor elles també ho fan. Per això castiguen a tot mortal que gosi fer mal a un arbre. Doncs bé, aquestes nimfes s’anomenen hamadríades, eren essers mediadors entre mortals i immortals.
El “banquet dels savis” de ( Deinosofista) d’Ateneu enumera vuit hamadríades. La que està lligada a arbres que produeixen glans, per tant a l’alzina es diu: Balanos.
Comentários