La carxofa, cynara scolymus L, és una hortalissa d’hivern, molt versàtil a la cuina i medicinal.
És una parenta molt pròxima del card comú. Brota a l’hivern i el que ens mengem és el seu fruit. La flor és d’un bonic color entre blau i lila. Aguanten uns 3 anys fèrtils; ben cuidades, poden allargar fins a 5. No es sembren amb llavors, sinó que es planten brots.
Hortalissa molt recomanable per a diabètics, persones amb problemes al fetge, de bilis i ronyons, d’àcid úric. Absteniu-vos si teniu pedres a la vesícula.
Disminueix la producció de llet
Per tenir cura del fetge després d’èpoques d’excessos, es pot prendre una temporada a la nit (i dic a la nit ja que el metabolisme del fetge és nocturn) extracte de carxofa i de card marià, en trobareu d’alcohòlic i amb glicerina.
Conté inulina enlloc de fècula (això fa que sigui molt poc calòrica)
INULINA: és un polisacàrid que conté molta fructosa i que forma part dels sucres complexes, però la seva estructura fa que els enzims intestinals no la puguin descompondre com a sucre, per tant no s’emmagatzema ni es fa servir com a font d’energia.
La podem trobar en fruita, verdura i hortalisses, associada a la fibra (s’anomena “fibra dietètica”), per tant és la font d’aliment de la microbiota intestinal, encarregada de mantenir en forma el nostre sistema immunològic tan necessari en aquest temps de pandèmia.
Una mica d’història: ja apareixen juntament al card comú en representacions egípcies. També es deia que era afrodisíaca.
Els pètals de les seves flors juntament amb les del card es poden fer servir per quallar la llet i així fer formatge.
Recomanacions: escolliu carxofes de temporada i de proximitat. Si teniu hort o algun veí que en té i teniu super-producció, en podeu fer conserves.
Trucs de dones sàvies: la meva sogra, per saber si són bones els estira les fulles, si s’arranquen no les compra, en canvi la meva mare diu que s’han d’agafar les que són rodonetes, les punxegudes no valen res.
Hi ha infinites receptes: des de fer-les a la brasa, laminades i arrebossades, en brunyols, bullides, escaldades i posades a l’amanida... , tingueu en compte que feu com les feu, si les obriu pel mig i al cor tenen pels, els heu de treure.
Comments