Abans del cristianisme, entre el 20 i el 22 de juny es celebrava el solstici d’estiu. Era una data molt esperada ja que abans la gent vivia de la terra i els hiverns eren durs, no hi havia la medecina moderna i un refredat, una caiguda... podien ser fatals.
#solstici #santJoan #soliserena #plantesremeieres #essersfantàstics #juny #renaixement #cristianisme #foguera #paganisme #hipéric #berbena #artemísia #ruda #sàlvia #romaní #espígol #terra #aire #foc #aigua #noguera #superstició #floklore #follets #fades #donesdaigua #ogres #bruixes #bruixots #diable
Al juny la gent celebrava el renaixement, el tornar a la vida de les plantes, els dies eren més llarg, el fred havia marxat i començava l’activitat al camp i al bosc, era l’època de recol·lectar les plantes remeieres que es farien servir durant tot l’any tant a la cuina com per guarir, es feia la llenya i el carbó per l’hivern, les conserves, era quan naixien les cries, es celebraven els casaments... en definitiva tot bullia d’activitat.
Com que el coneixement científic era molt escàs o nul i no hi havia llum elèctrica, es creava un ambient (sobretot en l’època de l’any amb menys insolació) propens al que avui en dia anomenem “superstició “o “folklore”; es creia en essers fantàstics bons i dolents: follets, fades, dones d’aigua, ogres, bruixes, bruixots, mals esperits... i és clar, com que l’economia de la gent no era gaire galdosa, la pèrdua de caps de bestiar o que les collites es malmetessin podia significar la desaparició d’una família i s’havien de buscar culpables. Malauradament moltes vegades eren acusades dones (pobres, vídues, estrangeres...) de bruixes i de ser-ne les causants.
Us recomano que llegiu l’escrit “no eren bruixes, eren dones” de la revista Sàpiens núm: 228 del març de 2021.
Les herbes remeieres recollides la nit del solstici, des de ben antic han gaudit de molta reputació; ja ho diu el refranyer: “les herbes de St. Joan tenen virtut tot l’any”. Aquest fet està relacionat amb una realitat astronòmica, que els nostres ancestres sabien sense necessitat de la ciència a copia d’observar la natura. Les virtuts de les plantes remeieres van estretament relacionades amb les hores de claror: a mesura que el dia va creixent les virtuts també ho fan, i comencen a disminuir quan la nit va prenent el relleu al dia (tingueu en compte que a partir de la nit de St. Joan el dia s’escurça).
Hi ha infinites tradicions de la nit de St. Joan. Potser la primera seria la foguera: el foc té la virtut de fer desaparèixer tot el que toca per això té certa reputació de regenerar, no és estrany doncs que a la foguera es cremin coses velles, i els rams d’herbes de l’any anterior que, o bé no s’han utilitzat o bé han preservat la casa de l’entrada d’algun mal esperit o bruixa.
Hi havia la tradició de fer ramells amb herbes collides la nit del solstici i penjar-les a la porta i finestres de les cases, als corrals per evitar que entri qualsevol mal o bé cremar-los per foragitar serps, escurçons, puces, polls... .
Amb l’arribada del cristianisme es va voler cristianitzar tot el que era “pagà” i es van incorporar precs, oracions a l’acte de penjar rams a finestres i portes i també se’ls va donar forma de creu.
“hisop, hisop, que el dimoni no em toc, ni de lluny ni de prop, ni a casa tampoc”.
De plantes màgiques n’hi han varies depenent de la zona on es miri, però majoritàriament en són 7 (aquí podeu observar que s’empren els nombres senars, que es creu que són màgics): hipèric, berbena ( curiós que la nostra revetlla es digui “verbena” en castellà), ruda, sàlvia, artemísia, romaní, espígol.
Una curiositat de l’artemísia: a l’edat mitjana es feia servir contra l’epilèpsia, que es creia que eren possessions diabòliques.
Amb aquestes plantes s’ha de fer una maceració en aigua la nit de la revetlla, has de fer un foc a prop per tal de que vagi cremant totes les coses negatives, i la persona que fa la maceració ha de vetllar-la. Al matí es banya en aquesta aigua que és renovadora.
Aquesta aigua haurà agafat una coloració vermellosa a causa del pericó (com la sang de St. Joan degollat la nit del 23 de juny), i fixeu-vos també que hi ha presents els elements: aigua, foc, aire i terra.
No prengueu el sol després del bany, l’hipèric és fotosensible i fa taques a la pell, marxen però després d’uns dies.
També hi ha llegendes relacionades amb l’amor: si es collien 7 fulles de noguera aquella nit i s’aconseguia que el marit begués la seva infusió, aquest refermava l’amor per la muller.
Si una noia es renta les mans amb fulles de noguera i tot seguit li dona la mà a un noi, així que aquest es toqui la cara caurà enamorat per la noia.
Comentários