Aquesta setmana és St. Jordi, per tots nosaltres data assenyalada on la tradició de regalar llibres i roses està ben present.
Doncs bé, aprofitant l’avinentesa, us parlaré de la rosa com a planta medicinal.
Vaig fer un article sobre l’oli de rosa mosqueta, per tant no m’hi entretindré. Recupereu-lo si en voleu saber més.
De roses n’hi ha de diferents tipus: la rosa silvestre( també dita gavarrera, de nom científic rosa canina) la rosa de St. Jordi (rosa gallica), la rosa Damascena o rosa d’Alexandria (que és un híbrid).
Són les flors d’uns arbust generalment espinosos pertanyents a la família de les rosaceae. N’hi ha moltes varietats (tant silvestres com cultivades), els criadors de roses del s. XX van fer encreuaments per crear varietats més atractives, grans i de colors variats, llàstima que pel camí es va perdre la seva fragància.
I parlant de fragància, la de rosa és una de les més utilitzades en perfumeria.
Una mica de mitologia:
En la tradició grega és una de les flors dels Déus, nascuda d’una gota de sang de Venus, en punxar-se el peu amb una espina.
En algunes de les llegendes italianes, és símbol de la virginitat i de l’amor.
Una llegenda diu que la mare de Déu, durant la fugida d’Egipte, ve demanar refugi a un roser silvestre i com que aquest ho va fer, Maria agraïda li va atorgar una infinitat de virtuts.
El roser silvestre
Té parts comestibles:
Els fruits: les gavarreres
Tendres, sense llavors ni pèls, es poden menjar crus, se’n pot fer licor, melmelades o posar dins un pot de mel d’acàcia i així potenciar les virtuts de la mel amb la vitamina C que hi aporten els gavarrons. Ajuden a fixar el ferro que ingerim.
Es poden fer infusions per la febre i els refredats. En decocció augmenten les defenses de l’organisme.
Durant molts segles, la Teoria de les signatures va promulgar que els gavarrons anaven bé contra els càlculs renals, ja que les llavors s’assemblen a aquestes pedres. No té cap base científica.
S’ha d’anar en compte amb la infusió i decocció de fruits, ja que poden provocar problemes gàstrics i al·lèrgics.
Els pètals:
Sense la base blanca es poden posar en amanides, per decorar pastissos, es poden caramel·litzar i se’n fa “l’aigua de roses”, molt apreciada en pastisseria.
En quant a cosmètica:
Es poden deixar en remull 50g de pètals en 1l d’aigua tota una nit i l’endemà fer servir aquesta aigua per rentar la cara.
Els pètals, infusionats i aplicats en forma de col·liri, van bé contra infeccions i inflamacions oculars.
Els pètals ( no cal que siguin de rosa silvestre) infusionats en suc de llimona, ajuden a mantenir les ungles fortes i sanes si les submergiu 15 minuts cada dia.
Les fulles:
A Alemanya, (sobretot a Àustria), les fan fermentar i en fan te.
Les arrels:
Contenen tanins, per això la seva infusió és astringent.
Curiositats:
A les vinyes, a l’inici de cada rem, es planta un roser . L’objectiu és que, com que és una planta sensible a plagues, serveixi d’indicador d’aquestes, i així els pagesos tenen temps de tractar els ceps.
Commentaires