De nom científic melissa officinalis L. I també anomenada melissa o tarongí. En castellà toronjil.
És una herba a la qual li neixen brots nous cada any i les flors, a la primavera, apareixen a dalt de tot de la planta. La tija té quatre cares arrodonides i les fulles, grans d’uns 8 cm amb les vores ondulades, creixen una davant de l’altra.
Es recull quan està a punt de florir, s’asseca ràpidament.
Fa una olor que recorda a la de la llimona. Li agraden les zones humides i ombrívoles i creix bé en horts i en testos.
Pel que fa a la seva composició, la tarongina ens aporta citral, citronel·lal, geraniol i linalol.
Les seves virtuts són: estimulant i antiespasmòdica.
Es fa servir per apaivagar els nervis, mals de cap, dolors menstruals, facilitar les digestions.
La infusió de tarongina, valeriana i passionera (o passiflora), va bé contra l’ansietat de dones embarassades i parteres.
Us podeu fer infusió de la planta fresca, però també existeix oli essencial, que com ja sabeu, és la concentració al 100%.
Si us pica algun insecte, us la podeu posar al damunt de la picada, ja que calma la coïssor.
Els que ja teniu una edat, segur que recordeu un preparat en forma de beguda que es deia Aigua del Carme, de molta graduació i que, durant una època, es donava a tothom (nens inclosos) per qualsevol mena de molèstia: mal de cap, dolor menstrual, nervis, dolors varis.... Doncs bé, un dels ingredients principals és la tarongina.
Aquest preparat, el van començar a fer l’any 1611 els monjos carmelitans descalços de Tarragona. Era una destil·lació de melissa en aiguardent que anys després va derivar en l’aigua del Carme.
Amb aquest preparat, moltes dones van caure en l’alcoholisme.
La melissa es fa servir també, en perfumeria i cosmètica com a tònic capil·lar i loció facial.
Té un us en agricultura ecològica: es pot fer una infusió de 50g de planta fresca (fulles i flors) per litre d’aigua.
Aplicada sense diluir, fa allunyar el pugó, la mosca blanca i les formigues.
Comments