El romaní, de nom científic: rosmarinus officinalis L. I de noms populars: romer, romanill..., Romero en castellà.
#romaní #romer #olideromaní #alcoholderomaní #videromaní #bafs #infusions #melderomaní #cineol #càmfora #contractures #dispepsia #afeccionsrespiratòries
És una mata d’entre 0.5 a 1 o 2 mts d’alt que es manté verda tot l’any. És llenyós, amb l’escorça esquerdada, les fulles neixen enfrontades i tenen forma lineal, de 2 a 3 cmts de llarg i uns 3 mm d’ample amb les vores torçades o enrotllades cap avall per evitar la deshidratació. L’anvers és verd intens i el revers blanc. On es troben les fulles amb la tija neixen les flors que són bilabiades, d’uns 5 mm de color blau pàl·lid amb taques violetes.
De romaní n’hi ha diferents varietats; totes elles són molt aromàtiques ja que, entre altres, contenen molècules de cineol, càmfora... . Depenent de la varietat que s’esculli serà més adequat per contractures, dispèpsia o afeccions respiratòries. És per això que, com sempre us aconsello, s’ha de consultar un especialista abans de fer servir una planta o producte fitoterapèutic: només ell pot indicar el producte o varietat més adient en cada cas. Defugiu també de preparats que no us especifiquin quina varietat inclou.
Floreix durant tot l’any, que ja ho diu el refranyer: “ de flors de romaní i noies per casar, tot l’any n’hi ha”.
El podem trobar en terrenys calcaris, en boscos i en alzinars: és una espècie típicament mediterrània.
Els seus usos són coneguts des de ben enllà. Té usos medicinals, culinaris i veterinaris: “el romaní té virtuts sense fi”.
Comencem pels culinaris:
Sovint associat a la farigola, s’usa per fumar la carn i adobar les olives. Com que ajuden a pair lliga bé amb xai, porc, cargols, arròs, senglar, vedella.... Les flors es poden menjar o posar en infusions.
Es pot posar una branqueta dins oli d’oliva o vinagre per aromatitzar-lo.
Els seus usos medicinals són ben nombrosos:
Associat a la circulació, els cabells i per aixecar la moral, és antioxidant.
1- Infusions de fulles i flors (3 cops al dia abans dels àpats) estimulen la secreció de bilis i són dispèptiques.
· Presa al matí, fa baixar la tensió arterial
Però s’ha d’anar molt en compte i no fer-la servir més de 2 dies seguits.
· També és emprada per reforçar la memòria ja que conté: rosmaricina, àcid rosmarínic, tanins, flavonoides i olis volàtils.
2- Oli de romaní: fet amb flors macerades en oli d’oliva durant 40 dies a sol i serena, es fa servir per relaxar els peus tot fent-hi massatges.
3- L’alcohol de romaní: extensament conegut i emprat pels dolors del sistema locomotor, fer tonificar els muscles, pel dolor reumàtic...
Es fa amb: alcohol camforat i flors de romaní amb o sense flors d’espígol. Deixar macerar a sol i serena 40 dies.
Heu de tenir en compte per això que qualsevol alcohol aplicat a la pell la resseca (si la empra gent gran estigueu molt atents: poden sortir ferides, importants i de mal curar, com a conseqüència de la sequedat), per tant s’ha d’hidratar la pell molt i molt bé, però no ho feu abans de l’aplicació de l’alcohol ja que la crema hidratant o l’oli fa una pel·lícula de protecció que impedeix sortir l’aigua (que és el que hidrata) i al mateix temps impedeix que entri el tractament.
4- Per enrossir els cabells i enfortir-los:
Preparar una infusió i l’ultima esbandida aplicar-ho al cuir cabellut amb un suau massatge, no esbandir després.
5- Per la caspa:
Fer una decocció ben carregada de romaní i farigola a parts iguals, deixar bullir durant 5 minuts.
Aplicar després de rentar el cabell sense esbandir.
Es pot guardar la decocció a la nevera i anar-la fent servir.
6- Per les rampes: fer banys d’infusió de romaní durant 20 minuts (50g de flors per litre d’aigua).
7- Per netejar el cutis: bafs d’infusió de: romaní, sàlvia, farigola i menta a parts iguals.
Usos veterinaris:
Es pot fer un vi medicinal que va bé per guarir ferides, llagues...
50g de fulles de romaní macerades durant 9 dies en un litre de vi. D’us tòpic.
Usos en horticultura:
L’olor del romaní repel·leix la mosca de la pastanaga.
A les abelles els agrada força i fan l’apreciada mel monofloral de romaní.
El romaní, com que és mediterrani, està acostumat al nostre clima. Si teniu jardí podeu plantar-lo com a flor ornamental: és molt agraït, necessita poques atencions, les seves flors alegren la vista i la seva aroma agrada a quasi tothom. Si l’heu de plantar, millor a terra que en un test i feu-ho en un lloc ample on pugui créixer bé.
El romaní no el poden usar: els diabètics, les embarassades, la gent que pateix gastritis, úlceres gastroduodenals, hepatopaties, hepilèpsia, hipertensos (amb molta precaució).
Comments