Avui us parlaré de plantes relacionades amb la bruixeria, tant les que tradicionalment diuen que formaven part del famós ungüent de les bruixes com de les que feien servir per produir malaltia i mort al que les ingeria.
#bruixa #ungüent #diable #sàpiens #alcaloides #sistemanerviós #midriasis #mandràgora #jusquiamnegre #estramoni #al·lucinogen #Parkinson
Des de sempre, la figura de la bruixa s’ha associat a una dona vella i malvada que feia servir el seu coneixement botànic per fer mal i provocar morts.
Més enllà de si les bruixes eren dones amb coneixements medicinals (en una època on la medecina estava a les beceroles) com si realment eren dones que feien mal a la gent, la seva figura ha estat motiu d’estudis tant de folklore com de botànica.
Si en teniu ganes, llegiu l’article: “no eren bruixes, eren dones” aparegut a la revista sàpiens núm. 228 del març de 2021.
De plantes n’hi ha moltes però les més suposadament usades per les bruixes contenen alcaloides.
Els alcaloides són compostos orgànics nitrogenats d’origen natural. En dosis baixes són medicinals, actuen sobre el sistema nerviós central però també sobre el parasimpàtic i el simpàtic. Són la base de drogues com la cocaïna, la morfina i la nicotina. En dosis altes poden provocar la mort.
Entrem en matèria: totes les plantes aquí anomenades són tòxiques i el seu us està restringit
La mandràgora: és l’arrel de la Mandragora autumnalis. De vegades té forma que recorda una persona, per tant és fàcil atribuir-li poders màgics. Conté alcaloides i es feia servir com a sedant. Actualment, se’n desaconsella el seu ús a causa de la seva toxicitat. Hi ha descrit tot un ritual per collir-la, ja que es diu que en fer-ho l’arrel crida de tal manera que mata la persona que està intentant arrencar-la, per això s’aconsella lligar-hi un gos i que sigui la pobra bèstia qui mori. En una de les pel·lícules de Harry Potter es veu com, a la classe de botànica, els ensenyen a arrencar-les amb unes orelleres posades.
Belladona: atropa belladona. També conté alcaloides (atropina entre d’altres, utilitzada en medecina) que paralitzen el sistema nerviós vegetatiu i dilata la nineta dels ulls, ja que anul·la la capacitat que té aquesta de contraure’s . Les dones romanes feien servir com a col·liri el suc d’aquesta planta per dilatar les pupil·les amb fins estètics.
Jusquiam negre: el beleño negro en castellà, hyoscyamus niger L. Conté els mateixos alcaloides que la belladona: atropina i escopolamina, tot i que en concentració més baixa. Les virtuts són les mateixes que la belladona, però provoca midriasis més ràpidament que aquesta i la seva acció es concentra en els sistema nerviós simpàtic. Produeix una sensació de lleugeresa i fins i tot de volar. Abans es feien servir els fums resultants de cremar els fruits contra el mal de queixal. També es fa servir pel Parkinson.
Estramoni: datura stramonium L. També conté alcaloides. Es feia servir com a hipnòtic i per la tos convulsiva, l’emfisema pulmonar i sobretot contra l’asma.
També hi hauria a la llista: l’acònit, la cicuta, el cascall ,sègol banyut, l’amanitas muscaris i el verí de la pell de certs gripaus.
Per tots és sabut (i si no us ho explico ara) que les bruixes feien un ungüent amb aquestes plantes i l’escampaven pel pal de l‘escombra amb la qual suposadament volaven. Penseu que abans no es portava roba interior per tant, quan les dones s’asseien sobre el pal de l’escombra, l’ungüent entrava en contacte directa amb la mucosa dels genitals, zona molt vascularitzada. No es d’estranyar doncs que patissin una lleu intoxicació pels alcaloides i els al·lucinògens de les plantes. Un cop passat l’afecte, asseguraven haver vist el diable i haver volat.
Ja ho veieu, tantes i tantes dones sabies cremades a la foguera per emprar aquestes plantes abans que, gracies als avenços científics, s’haguessin pogut estudiar i extreure’n la seva part medicinal.
Ara a ningú se li acut titllar un metge o metgessa de bruixa tot i que empren els mateixos principis actius (això sí: embotellat, controlat, documentat i testat científicament).
Ni se us acudeixi utilitzar-les sota cap concepte ni en dosis petites.
Comments