Ben retrobats, encetem temporada parlant de les plantes que s’han utilitzat i encara es fan servir per tenyir roba.
#tenyir #mordentar #fibres #teixits #tanins #llana #lli #coixins #zafu #adobar #pantone #diarideltenyir #escorça #arrels #flors #fulles #aiguadepluja #guix #fermentacions #infusions #decoccions
En algun dels meus articles, quan parlo de les propietats de les plantes, en algunes d’elles remarco que es poden fer servir per tenyir. Doncs bé, com que en volia saber més, aprofitant les vacances vaig quedar amb la Isabel Abuin, dona positiva i riallera i que té experiència en l’art de tenyir roba amb plantes (alguna d’elles les cultiva el seu marit a l’hort).
La Isabel em va explicar que hi ha dos tipus de fibres, les anomenades proteiques, d’origen animal (llana, seda... ) i les cel·lulòsiques, d’origen vegetal (lli, cotó...).
Ella utilitza fibres naturals (com cotó i lli) i les sotmet al següent procés:
Quan rep el teixit, i abans de que passin 24h, el renta per tal d’eliminar les grasses que s’hi acumulen fruit del procés de fabricació. Aquest procés el fa amb resines vegetals, per exemple o amb sabó ecològic de resina de pi.
La segona rentada la fa amb lleixiu ecològica que conté enzims o amb cendra de fusta barrejada amb aigua.
El següent pas és mordentar ( aquesta paraula prové del llatí “mordere” que vol dir mossegar). Consisteix en aplicar a la tela una substància d’origen vegetal (el pinyol d’alvocat), o química no agressiva (sals minerals: òxid de ferro, aigua oxidada ferrada, vinagre, alum...) per tal de preparar el teixit perquè aquest absorbeixi el color.
Un cop aplicada la substància mordent amb el procés més indicat per cada una i segons la fibra emprada, es deixa assecar i es guarda entre 1 i 2 setmanes en un lloc fosc a fi de que el mordent vagi treballant.
Mentrestant pots anar pensant en el color que voldràs emprar per tenyir i en el disseny que hi faràs, el color vindrà determinat pel mordent emprat.
Passades aquestes dues setmanes, és el moment de tenyir i on entren amb força les plantes, fruits, escorces, arrels...
Les plantes idònies per aquest procés són les que contenen tanins. El terme taní prové de tanna paraula que en l’antic alt alemany designa el roure, arbre que en conté molts i que es feia servir per adobar pells.
Els tanins són substàncies diverses que contenen fenols i que són astringents, serveixen a la planta per protegir-la dels depredadors i per regular el seu creixement.
Per exemple: el vi negre (que és l’únic que fermenta amb pell, pinyols i rapa del raïm) “s’enganxa” al paladar quan l’ingerim, ja que conté molt tanins.
La Isabel normalment tenyeix amb plantes, però també pot emprar fruits: nabius, aranyons, nous verdes... tot i que el color és efímer.
Les plantes que es volen emprar s’han de preparar.
El primer pas és la recol·lecció, s’ha de recollir la planta, fruit, arrel escorça...en el seu moment òptim.
Depenent del pes, tipus de teixit i pigment que es vol aconseguir, es farà servir més o menys producte vegetal fent una infusió o decocció; la Isabel l’anomena “sopa”.
Per fer aquesta infusió o decocció fa servir aigua poc mineralitzada, preferentment de pluja.
Un cop feta la “sopa” hi incorpora el teixit sense filtrar el líquid per tal de que tot quedi integrat, generalment el teixit no bull dins el fluid.
Ho deixa en remull més o menys temps depenent del color que vol aconseguir.
La Isabel va fent proves, amb la intenció de crear un pantone propi i personal.
És molt important fer un “diari del tenyit” on s’apunta el tipus de teixit, pes, planta emparada, temps d’exposició a la “sopa”.... per un futur poder reproduir el color.
Quan el teixit ha estat exposat a la “sopa” el temps que volem, es treu, s’esbandeix per eliminar restes vegetals i es deixa assecar sense que li toqui el sol directe.
Un cop sec es fixa el color, ella ho fa amb guix, per tal de donar-li la màxima durabilitat possible.
S’ha de tenir en compte que aquesta manera de tenyir és natural en totes les parts del procés i que els teixits aniran perdent color amb el temps.
Algunes d’aquestes plantes per tenyir són:
Rumex o vinagrella borda (rumex bucephalophorus L.), cosmos (cosmos sulphureus), fulles de carxofa, àrnica, borratja, hisop, equinàcia, calèndula, marduix, saüc, vi, pell de magrana, d’alvocat, de ceba, roure( l’escorça, l’aglà), te, malva, plantatge, castanyer d’índia comú, cúrcuma, arpagofito, escorça d’avet, cua de cavall, alzina (fulles, escorça, fruit, arrels), flors i fulles del tanarida (tanacetum vulgare)....
I les grans estrelles del color per tenyir: persicaria tinctoria (blau indi), rubia cordifolia (el color vermell), i l'hipericum perforatum (el color groc).
També fa servir fermentacions de plantes per aconseguir colors més foscos; l’avantatge és que no es necessita combustible i l’inconvenient és que fan pudor.
És interessant saber que es pot tenyir amb substàncies extretes d’animals com la cochinilla del carmín (dactylopius coccus). El fan servir els pobles indígenes d’Amèrica del sud i d’arreu.
La Isabel crea coixins quadrats, rectangulars i el zafu ( que és el rodó de ioga), mocadors.... està en constant procés de creació.
De moment no té pàgina web però si us interessa posar-vos en contacte amb ella, contacteu amb mi.
I li vull agrair que em dediqués el seu temps i passéssim plegades una molt bona estona plena de rialles i positivitat.
댓글