Temps de brunyols

Els brunyols, així amb “r” tal com ho diem a l’Empordà, són unes postres dolces típiques de Setmana Santa. Tenen forma rodona amb un clot al mig, que pot travessar-lo o no, tot i que si el travessa esdevé una “rosquilla”.

#brunyol #matafaluga #llimona #anísverde #carminatiu #digestiu #tónicestomacal #expectorant

Segons el Diccionari de Coromines, la paraula brunyol o bunyol ve de bony, ja que la seva forma és irregular. Aquesta paraula també s’utilitza per designar una cosa mal feta (“m’ha sortit un bunyol”; en castellà diuen un “churro”)

Se’n poden fer de salats: de bacallà, de carabassó, de carabassa...

Es poden trobar receptes d’arreu del món.

Això no obstant, el que a mi m’interessa són les espècies i fruites que s’utilitzen per fer-los, les quals són medicinals.

Una és la matafaluga, que no pot faltar si la recepta és de l’Empordà.

De nom científic pinpinella anisum L. (en castellà rep el nom de matalahuva, anís verde).És una planta anual, semblant al fonoll, que pot créixer fins a tres pams d’alçada. Procedent d’Orient, a les nostres terres no creix de manera silvestre. Li agrada el clima mediterrani amb moltes hores de sol i no gaire humitat.

L’essència de matafaluga conté, entre altres, anetol (que és el que li dona l’aroma).

Les virtuts de la matafaluga són diverses: és expectorant, carminativa, tònica estomacal o digestiva, augmenta la secreció de llet en dones i animals, regula la menstruació, es poden mastegar grans contra el mal alè.

La infusió va bé però perd virtut; el millor és prendre una tintura, alcohòlica o no.

Fa una olor molt característica d’anís, per això lliga tan bé amb els brunyols i el pa. També se’n fan licors.

És una planta que ja s’emprava a Egipte i Grècia.

Es creu que a la Península Ibèrica la van introduir els musulmans. A la “umdat al-tabib” (s. XI) figura com una espècia que s’anomena torna-maritos , nom que prové de la idea que retorna els marits a les mullers abandonades. Tant si és per pura màgia o perquè realment el marit va deixar la muller degut al seu mal alè, aquest queda camuflat quan ella mastega llavors de matafaluga.

Es pensa que a l’Europa Central la van introduir els benedictins en època de Carlemany.

Tot seguit us parlo de la llimona, ingredient que tampoc pot faltar a la recepta.

El que s’utilitza és la pell ratllada, ja que és on es concentren els olis essencials. Vaig fer un article on parlava àmpliament de la llimona; recupereu-lo.

L’oli essencial s’extreu de la pell de la llimona. És ric en limoné, terpiné, paracinemo.

És antibacterià, antisèptic, antiviral, fluïdificant sanguini, tònic digestiu...

No recomanat durant els 3 primers mesos d’embaràs ni amb gent que pren anticoagulants.

Hi ha risc de fotosensibilitat.